Tota l’actualitat d’Arrels Advocats

Tràfic de Drogues vs. Consum Propi

consumo propio

El delicte de tràfic de drogues i la tinença de substàncies estupefaents per consum propi són conceptes que sovint generen confusió en els ciutadans al respecte de l’aplicació del dret penal. Al nostre despatx, freqüentment abordem casos on és essencial distingir si la tinença de substàncies està destinada a l’ús personal o a la distribució il·lícita. La diferència entre aquestes dues situacions pot determinar greus conseqüències legals i, per tant, és crucial conèixer-ne els matisos.

Què diu el Codi Penal sobre el tràfic de drogues?

La legislació espanyola considera el tràfic de drogues un delicte greu, castigat amb penes que varien segons el tipus i la quantitat de substància intervinguda. Així, l’article 368 del Codi Penal disposa el següent:

Los que ejecuten actos de cultivo, elaboración o tráfico, o de otro modo promuevan, favorezcan o faciliten el consumo ilegal de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, o las posean con aquellos fines, serán castigados con las penas de prisión de tres a seis años y multa del tanto al triplo del valor de la droga objeto del delito si se tratare de sustancias o productos que causen grave daño a la salud, y de prisión de uno a tres años y multa del tanto al duplo en los demás casos.

Per tant, el que s’anomena delicte contra la salut pública inclou conductes que van des del tráfic de drogues pròpiament dit a la fabricació, distribució, venda i qualsevol altra activitat que promogui el consum de substàncies estupefaents prohibides. És a dir, es castiga qualsevol acte que impliqui la difusió de la substància.

Consum propi: Quan no és delicte?

El consum propi, a diferència del tràfic de drogues, no està penalitzat a Espanya. La llei diferencia clarament entre la tinença de substàncies per ús personal i la tinença per a la distribució. Així, una persona pot ser detinguda per la possessió de drogues i es pot incoar un procediment penal en a seva contra, però si es demostra que eren estaven destinades al consum propi, es podria evitar una condemna penal.

Aquest aspecte és fonamental en la defensa davant de delictes contra la salut pública, especialment quan el cas gira entorn del “consum compartit”, que pot implicar la possessió de quantitats més grans de les habituals, però sense finalitats de tràfic o distribució fora del nucli de consumidors.

El nostre equip ha treballat en nombrosos casos on es va poder argumentar amb èxit que la tinença de substàncies responia a un consum compartit en un context de lleure privat, cosa que ha evitat greus sancions penals per als nostres clients.

Exemples de casos en els que hem treballat

Només a mode exemplificatiu, podríem citar dos exemples paradigmàtics de l’aplicació de la doctrina del consum propi i/o consum compartit, en els quals hem exercit la defensa. Un d’ells seria el cas d’un jove que va ser absolt després de ser sorprès per la policia amb 18 pastilles d’extasis. Si vols llegir la notícia del cas complerta, pots fer-ho aquí. fent-se’n ressò de la notícia eldiario.es.

També podríem citar l’exemple d’una parella que tenia una plantació interior de cànnabis amb 25 plantes, els quals van ser absolts al demostrar-se que la plantació estava destinada al consum propi. També van ser absolts del delicte de defraudació de fluid elèctric pels quals venien acusats. Trobaràs més informació del cas i la sentència per a descarregar aquí.

Factors determinants per a la defensa

La defensa en aquests casos sovint depèn de la capacitat de demostrar que la substància estava destinada exclusivament a l’ús personal i no hi havia intenció de distribuir-la. Els factors que poden influir en una absolució són:

  1. Quantitat de substància: Quantitats molt elevades poden fer suposar que estava destinada al tràfic, però el context és clau.
  2. Context: La defensa pot demostrar que la possessió s’emmarca en un context d’oci o consum compartit. També és important avaluar com s’ha intervingut la substància, si estava repartida en diferents bosses monodosis, si l’investigat disposava de balances de precisió, si se li han intervingut bitllets petits, etc.
  3. Context personal del client: Hi ha diferents situacions personals que poden influir en un resultat o altre. És de vital importància en aquests casos demostrar l’historial de consum de substàncies estupefaents per part de l’acusat. Aquest, a vegades, es pot demostrar mitjançant l’historial mèdic. També, per això, pot ser molt important demanar a temps una anàlisi de restes de tòxics al cabell o a l’orina. A més, hi ha altres situacions personals que poden ser tingudes en compte. Per exemple, la policia sol fixar-se en el nivell de vida de l’investigat, si té una feina coneguda o no, etc. També els antecedents penals poden influir en la percepció del cas.

Conclusions

La diferenciació entre tràfic de drogues i consum propi és essencial per garantir una defensa justa i adequada. Al nostre despatx d’advocats, treballem per oferir una representació rigorosa i efectiva en casos d’aquest tipus, sempre amb l’objectiu de protegir els drets dels nostres clients i evitar penes i sancions innecessàries, adaptant l’estratègia a les circumstàncies particulars de cada cas.

Si necessites assessorament legal sobre aquests assumptes, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.

Toll Free
1-885-245-45635
New York
1-455-245-45623
Toronto
1-657-544-45623