La responsabilitat penal de Mazón i el seu govern en les inundacions al País València: Homicidis Imprudents i omissió del deure de socors

Introducció
Les recents inundacions al País Valencià han reobert el debat sobre la responsabilitat de les autoritats polítiques en la gestió d’emergències naturals. Aquesta anàlisi es centrarà en el possible rol penal del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el seu govern davant les pèrdues humanes i els danys materials ocasionats durant aquests esdeveniments, considerant les alertes emeses per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i les possibles accions (o inaccions) en termes d’homicidi imprudent i omissió del deure de socors.

Context de les Inundacions i Alertes de l’AEMET
Les fortes pluges que van afectar la regió durant el 29 d’octubre van ser pronosticades per l’AEMET, que va emetre alertes taronja i roges en diverses zones de València i Alacant, avisant fins i tot 5 dies abans de l’episodi. L’alerta roja, en particular, representa un avís d’alt risc i sol anar acompanyada de recomanacions per activar mesures de seguretat i plans d’emergència. Aquesta informació era coneguda pel govern autonòmic amb temps suficient per a prendre mesures preventives. La cronologia d’alertes de l’AEMET és la següent:

• 06:42 hores: AEMET llança avís taronja per pluges en diverses zones de València.
• 07:31 hores: AEMET declara alerta roja a l’interior nord de València. La recomanació és prendre mesures preventives i evitar viatjar si no és estrictament necessari.
• 07:36 hores: AEMET eleva a nivell roig el litoral nord de València, incloent-hi l’àrea metropolitana.
• 08:04 hores: AEMET adverteix que el litoral sud de València patia pluges torrencials que podien causar “crescudes i inundacions” i demanava “màxima precaució.”
• 09:06 hores: AEMET emet un nou avís indicant el perill extrem i recorda no acostar-se a lleres ni rambles.
• 09:41 hores: S’anuncia que tota la província de València passa a “avís roig.”
• 11:27 hores: El portaveu de l’AEMET, Rubén del Campo, va publicar un vídeo a les 11:27, alertant d’una “situació de gran adversitat en l’àrea mediterrània per pluges torrencials” amb avisos rojos (el nivell màxim) que “suposen perill extrem” tant a la província de València com la de Màlaga.
• 14:30 hores: AEMET emet un tercer avís especial, elevant la quantitat de precipitació esperada a 150-180 mm en 24 hores.
• 17:49 hores: AEMET anuncia que es prolonga l’alerta roja a les zones assenyalades.
  (Cronologia extreta de maldita.es)

S’ha d’afegir que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (com tots els organismes que gestionen l’aigua d’una conca hidrogràfica) té un sistema d’informació en temps real sobre la pluja recollida en els pluviòmetres, el cabal dels rius i l’estat dels embassaments d’aquesta conca. Es diu Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH).

Aquest sistema està obert al públic i proporciona informació, en el cas del cabal dels rius, cada cinc minuts. S’hi accedeix des de la portada web de la CHJ.

Actuació de Carlos Mazón durant el dia 29 d’octubre
Malgrat les alertes vermelles, el president Carlos Mazón va mantenir la seva agenda. Segons eldiario.es, a les 14:30 va sortir del Palau de la Generalitat a un dinar privat i no es va connectar a la reunió del CECOPI convocada a les 15 h per a les 17 h, dues hores i mitja després que l’AEMET emetés el tercer avís especial.

El CECOPI (Centre de Coordinació Operativa Integrada) és l’òrgan encarregat de coordinar la resposta d’emergència en situacions de crisi o catàstrofe. Mazón va comparèixer a les 13 h amb un tuit (després esborrat) assenyalant que les pluges s’aturarien a les 18 h. No és fins a les 20 h que s’envien els missatges d’alerta a Protecció Civil, i segons eldiario.es Mazón surt del Palau a les 18:45 cap a la seu del CECOPI.

Durant l’emergència es van coordinar recursos de rescat i seguretat, però es va observar una reacció tardana i una resposta insuficient:

• Manca d’Evacuacions Preventives: No es van promoure evacuacions en zones d’alt risc.
• Restriccions Insuficients de Circulació: Es van criticar les mancances en les restriccions de trànsit.
• Poca Coordinació dels Recursos d’Emergència: Es van evidenciar problemes de coordinació en la resposta dels cossos d’emergència, amb retards en els rescats i dificultats per accedir a algunes àrees inundades.

Marc Jurídic: Homicidi Imprudent i Omissió del Deure de Socors
En l’àmbit penal, hi ha dues figures que podrien aplicar-se en aquest cas:

1. Homicidi Imprudent: Segons l’article 142 del Codi Penal espanyol, tipifica la responsabilitat penal d’aquells que, per negligència greu, causen la mort d’una persona.
2. Omissió del Deure de Socors: L’article 195 sanciona qui, podent socórrer persones en perill evident, no ho fa.

Totes dues figures requereixen demostrar una omissió en els deures de prevenció i reacció davant una situació de risc previsible.

Anàlisi de la Possible Responsabilitat Penal de Carlos Mazón
La posició de Mazón com a president de la Generalitat li confereix un paper directe en la gestió d’emergències. Tot i que la responsabilitat operativa recau en organismes específics, Mazón podria tenir responsabilitat penal indirecta, ja que té la capacitat d’instruir i coordinar accions per prevenir catàstrofes.

1. Avaluació de l’Homicidi Imprudent:
   • Risc previsible: Les alertes de l’AEMET representen un risc clar per a la vida i els béns dels ciutadans.
   • Omissió de mesures raonables de protecció: Si es demostra que Mazón no va promoure protocols necessaris (com evacuacions preventives) que podrien haver evitat morts, podria argumentar-se imprudència greu.
   • Conseqüències directes de la inacció: Cal vincular aquesta inacció a les morts ocorregudes durant les inundacions.
2. Avaluació de l’Omissió del Deure de Socors:
   • Perill imminent i evident: Les condicions meteorològiques i la situació de vulnerabilitat constituïen un perill imminent.
   • Capacitat de prendre accions per reduir el risc: Si la Generalitat no va activar mesures com la mobilització de cossos de rescat, la comunicació activa amb els ciutadans sobre com protegir-se, o l’evacuació preventiva en zones crítiques, podria haver-se incorregut en una omissió de socors.
   • Situació de desemparament: Les víctimes es trobaven en una situació d’abandonament durant el transcurs de les inundacions.

Jurisprudència i casos anàlegs
A Espanya hi ha precedents on s’han imputat autoritats per homicidi imprudent en casos de desastres naturals, com en l’incendi de Guadalajara el 2005, on es va investigar la responsabilitat de les autoritats autonòmiques en la manca de mesures de prevenció. Aquest tipus de casos estableix un precedent rellevant, ja que permet imputar responsabilitat penal a figures polítiques si es demostra que la seva inacció va contribuir al desenllaç fatal dels esdeveniments. Això sí, cal acreditar cada punt de la cadena de comandament i de presa de decisions per finalment arribar a una sentència condemnatòria.

Conclusió
Si es hi ha indicis que Mazón i el seu govern tenien coneixement del risc, que existien mitjans per mitigar o prevenir l’impacte de les inundacions, i que la seva omissió va contribuir directament a la mort de persones, podria enfrontar càrrecs per homicidi imprudent i omissió del deure de socors. Aquest cas podria establir un precedent rellevant en la responsabilitat penal de les autoritats en situacions de catàstrofes naturals, promovent una major diligència i previsió en la gestió d’emergències climàtiques.

Eduardo Cáliz, advocat penalista a Arrels Advocats SCCLP