En una entrevista recent per la Directa, la nostra advocada laboralista Laura Rodríguez ha destacat les mancances dels protocols d’assetjament sexual quan es gestionen internament per les pròpies empreses. Rodríguez subratlla que moltes vegades els interessos empresarials poden posar traves a una protecció efectiva per a les víctimes, especialment en casos on l’assetjador té poder dins de l’organització.
Arrel del cas Rubiales, Laura Rodríguez analitza quin és el paper dels protocols contra l’assetjament en entorns laborals i quines són les seves conseqüències. Sovint, aquests protocols estan dissenyats per minimitzar l’impacte sobre l’organització, arribant fins i tot a ignorar o silenciar casos, especialment quan l’assetjador ocupa posicions de poder. Aquesta situació pot deixar les víctimes en una posició precària i sovint les força a acceptar acords o indemnitzacions en lloc de rebre suport efectiu.
Quan els protocols contra l’assetjament sexual estan en mans de les empreses no beneficien a cap dona. El que em trobo és que activen un protocol contra l’assetjament i sempre determinen que no n’hi ha hagut. En la meva opinió, els informes els hauria de fer inspecció de treball, ja que normalment qui fa l’assetjament és algú que ja té poder dins l’empresa i saben que no els faran fora.
Les persones que pateixen assetjament laboral necessiten mecanismes externs que garanteixin imparcialitat, transparència i respecte en la seva situació laboral, facilitant solucions que realment protegeixin els seus drets.
Al nostre despatx, treballem per oferir assessorament laboral independent i garantir que els drets de les treballadores siguin plenament respectats i protegits.
Si voleu llegir l’entrevista completa a la Directa podeu fer clic aquí.
