El Jutjat Penal núm. 19 de Barcelona ha absolt a dos clients als que s’acusava d’un delicte contra la salut pública, en la seva modalitat de tràfic de drogues, per un cultiu interior de 25 plantes de cànnabis, així com d’un delicte de defraudació de fluid elèctric.
Concretament, s’acusava als nostres clients d’un delicte contra la salut públic per la tinença de cànnabis destinada al tràfic, així com un delicte de defraudació de fluid elèctric.
Durant el judici vam aconseguir posar en dubte la tesi del Ministeri Fiscal, qui demanava una pena de 2 anys de presó i 3.690 euros de multa per cadascun dels acusats, qüestionant la manca d’indicis que les quantitats incautades estaven destinades al tràfic il·lícit. Així, la sentència fa seva els nostres arguments i qüestiona la versió de l’acusació:
De las pruebas practicadas ha resultado que la razón de la intervención policial no fue por trasiego de personas (que determinaría un indicio incriminatorio de favorecimiento del consumo a favor de terceros), sino que lo fue por molestias de vecinos por los olores y sobre todo porque estaba cerca de un colegio; pero además destacamos la inexistencia de utensilios propios para un consumo a favor de terceros, tales como la existencia de alguna balanza para medir las dosis o de bolsitas termoselladas de plásticos y, en fin, la existencia de una contabilidad o lista de clientes o de efectivo fraccionado.
Nada de ello ha acontecido, y así se corrobora por las testificales policiales, sobretodo destacamos de la investigación que existiera un apostamiento desde el exterior que acreditaría, al menos indiciariamente, un trasiego de personas que visitaran la vivienda del acusado, circunstancias estas que no acontecen en autos.
En els casos de cultius interiors de cànnabis és molt important demostrar l’historial de consum de l’acusat, a través d’informes mèdics o anàlisis de restes de tòxics a mostres de cabell, ja que normalment les dosis incautades solen ser altes. També cal tenir en compte que els cultius interiors de cànnabis solen tenir un període de floració bianual o, com a molt, trimestral. I per tant, s’ha de posar en relació la quantitat incautada amb el període que triga la plantació en florir. La sentència se’n fa ressó d’aquesta circumstància:
En esta situación al tratarse de una cantidad (de 448,60 gr de peso neto) que superan estos pesajes se presume que el destino que le daba el acusado sería para el tráfico ilícito. Mas no podemos perder de vista, tal como postula la defensa que este acusado consumía en una cantidad diaria de, al menos 20 gr, y que haciendo un cómputo de un cuatrimestral, un ciclo completo, se obtendría una cantidad de 2.040 gr, que es notablemente superior a la hoy intervenida, por lo que el indicio de la cantidad de la sustancia
intervenida, en relación al consumo del acusado, no tiene la entidad y relevancia de ser un indicio incrirninatorio.
Quant al delicte de defraudació de fluid elèctric, al tractar-se d’un delicte lleu, la sentència declara la prescripció del delicte i, per tant, n’absol als dos acusats.
