Interrogants habituals respecte el padró municipal: Qualsevol persona s’hi pot inscriure amb independència de la seva situació administrativa? Què passa si no es disposa de cap contracte d’arrendament? Entre d’altres.
Article de David Aranda.
Els que hem nascut dins del territori de l’Estat espanyol i tenim la nacionalitat d’aquest Estat, normalment no ens plantegem la importància que pot tenir estar inscrit en el padró municipal d’habitants, doncs pot semblar una qüestió d’ordre menor. Però, per a les persones migrades, sobretot les que es troben en situació administrativa irregular, la inscripció en el padró municipal pot esdevenir fonamental. En primer lloc, perquè aquest constitueix una prova fefaent de la residència al territori de l’Estat espanyol (ex art. 16.1 Llei de Bases de Règim Local) i és, en certa mesura, fonamental per a demanar posteriorment un permís de residència per motius d’arrelament social o laboral.
Així doncs, encara que el padró municipal es configuri, en primer terme, com un mer cens estadístic dels habitants d’un municipi, determinats drets es condicionen a la inscripció en el padró. En primer lloc, perquè la condició de veí d’una localitat i els drets que són inherents a tal condició, s’adquireixen a partir de la inscripció al padró (arts. 15 i 18 Llei de Bases de Règim Local). Però, per exemple, a Catalunya, segons la Instrucció 10/2012 del Servei Català de Salut, el dret a l’assistència mèdica per a les persones en situació irregular es condiciona al fet d’haver estat empadronat entre tres mesos i un any per a l’atenció primària i urgent i a haver-hi estat més d’un any per a l’atenció especialitzada.
És per això, que sovint molta gent es pregunta qui té dret a inscriure’s en el padró, en quines condicions es pot fer i si l’administració pot negar-ne l’alta en algunes circumstàncies. Pel que respecta a la primera de les qüestions, la inscripció en el padró no és un dret, sinó una obligació per a totes les persones que resideixen de forma efectiva en un municipi, amb independència de la seva situació administrativa (art. 15 Llei de Bases de Règim Local). Per a fer-ho, en el cas de les persones migrades extracomunitàries, caldrà aportar el Número d’Identificació d’Estrangers que consti en qualsevol document en vigor o el número de passaport.
El problema sorgeix quan no es disposa d’un domicili fixe, no es té un contracte d’arrendament o no es té cap altre document que acrediti un títol per a residir en aquell immoble, perquè, per exemple, l’habitatge ha estat ocupat. En aquests casos, com que els ajuntaments poden comprovar la veracitat de les dades que es manifesten en la sol·licitud d’inscripció en el padró (art. 59.2 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals), acostumen a demanar un contracte d’arrendament, un títol de propietat o qualsevol altre document que legitimi la possessió de l’immoble. Però, això no vol dir que no es pugui cursar l’alta en el padró municipal per no tenir cap d’aquests documents.
En el cas que no es disposi d’un domicili fixe o es resideixi en un lloc no destinat a habitatge, la inscripció padronal és independent a les circumstàncies físiques, higièniques i/o sanitàries, per la qual cosa, els “infra-habitatges” també han de constar en el padró. Inclús l’absència de sostre no pot ser un impediment, es pot recórrer a un domicili fictici, prèvia comunicació als serveis socials corresponents (art. 54.3 del Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals).
El cas més freqüent és que els ajuntaments posin impediments per no disposar de cap títol per a viure en el domicili indicat. No obstant, la inscripció padronal és independent a les controvèrsies jurídiques de tipus privat respecte la titularitat de l’habitatge, és a dir, no pot entrar a valorar si una persona es troba en situació de precari, usurpant un immoble, entre d’altres (criteri 3.3 de les instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal).
En aquests casos, tot i que l’ajuntament en qüestió demani un títol de propietat o un contracte d’arrendament per a realitzar la inscripció padronal, és suficient amb qualsevol document que acrediti que es viu en aquell immoble (rebuts de subministraments, cartes certificades que s’hagin rebut en aquell habitatge, etc.). I, si l’administració en qüestió no ho considera suficient, sempre pot recórrer a altres tipus de comprovacions, com l’enviament d’una notificació personal o una inspecció d’un funcionari (Criteri 1.10 de les instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal).
En el cas de Santa Coloma de Gramenet, d’entrada es demana com a requisit que la persona que es vol inscriure al padró sigui propietària de l’immoble o estigui autoritzada pel seu titular per a viure-hi, com es desprèn de la pròpia pàgina web. Tot i això, aquest requeriment és contrari a la normativa padronal, pel que si es troba en una situació com les descrites en aquest article la inscripció al padró, en comptes de fer-la pels tràmits habituals, haurà de fer-la mitjançant una instància general. Trobaran un model exemplificatiu d’una sol·licitud d’alta al padró al peu d’aquest article, l’argumentació del qual poden utilitzar per a iniciar els tràmits del padró.
En definitiva, l’Administració, en cap cas, pot denegar la inscripció d’una persona que resideix al seu municipi, doncs el veí o veïna té l’obligació de comunicar a l’ajuntament que resideix en aquella localitat, i és aquest ajuntament qui té la potestat de comprovar la realitat d’aquesta manifestació. Per tant, ha de procedir a inscriure a aquesta persona sempre i quan sigui raonable esperar que rebrà qualsevol comunicació en aquella direcció.
En darrer lloc, l’Ajuntament té l’obligació de resoldre en el període de tres mesos a comptar des de la sol·licitud, si no notifica cap resolució en aquest termini, s’entén que la sol·licitud ha estat estimada per silenci positiu i que el ciutadà quedarà a tots els efectes empadronat en aquest municipi (art. 24.1 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i criteri 1.13 de les instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal).
Com apunts finals, tant sols comentar que en cas que s’aculli a alguna persona mitjançant carta d’invitació, es recomanable evitar inscriure en el padró a aquesta persona en el mateix domicili que la persona que l’acull, doncs se li podria imposar una sanció per “afavorir la immigració irregular”. I, per una altra banda, comentar també que és possible la tramitació de l’expedient d’arrelament social o laboral, tot i que no s’estigui empadronat, sempre i quan es pugui provar la residència efectiva en el territori de l’Estat espanyol per altres mitjans (Sentències del Tribunal Suprem d’11 de juny de 1984 i de 20 de febrer de 1992).
Article de David Aranda originalment el gener de 2017[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/3″][vc_single_image image=”1084″ img_size=”full” qode_css_animation=””][vc_empty_space][vc_column_text]Normativa bàsica d’aplicació
Articles 15 a 18 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
Formularis
Model de sol·licitud d’inscripció al padró municipal
Model de sol·licitud de reconeixement de l’alta en el padró municipal per silenci positiu.
